armàrem

Potser volíeu: armarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ərˈma.ɾəm/, occidental /aɾˈma.ɾem/
• Rimes: -aɾem

Verb

armàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de armar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb armar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·mà·rem (3)
• Anagrames: amarrem, emmarar