arquebisbe

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ər.kəˈβiz.bə/, occidental /aɾ.keˈbiz.be/
• Etimologia: Del llatí archiepiscŏpus, segle XIII, del grec antic ἀρχιεπίσκοπος ‎(arkhiepískopos), format pel prefix ἀρχι- ‎(arkhi-, «primer, cap») i ἐπίσκοπος ‎(epískopos, «supervisor»), de ἐπισκοπέω ‎(episkopéō, «jo vigilo»), format per ἐπί ‎(epí, «sobre») i σκοπέω ‎(skopéō, «jo examino»).

Nom

arquebisbe m. ‎(plural arquebisbes)

1. Prelat eclesiàstic principal d'una província o regne.

Sinònims

• dignitat, diocesà (arquebisbe amb diòcesi).

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Erzbischof ^(de)
• Anglès: archbishop ^(en)
• Àzeri: arxiyepiskop ^(az)
• Bosnià: nadbiskup ^(bs)
• Castellà: arzobispo ^(es), metropolitano ^(es)
• Croat: nadbiskup ^(hr)
• Danès: ærkebiskop ^(da)
• Eslovac: arcibiskup ^(sk)
• Esperanto: ĉefepiskopo ^(eo)
• Estonià: peapiiskop ^(et)
• Finès: arkkipiispa ^(fi)
• Francès: archevêque ^(fr), prelat ^(fr) métropolitain
• Frisó occidental: aartsbiskop ^(fy)
• Gallec: arcebispo ^(gl)
• Gal·lès: archesgob ^(cy)
• Islandès: erkibiskup ^(is)
• Italià: arcivescovo ^(it)
• Lituà: arkivyskupas ^(lt)
• Llatí: archiepiscopus ^(la)
• Neerlandès: aartsbisschop ^(nl)
• Noruec: erkebiskop ^(no)
• Noruec (nynorsk): erkebiskop ⁽ⁿⁿ⁾
• Polonès: arcybiskup ^(pl)
• Portuguès: arcebispo ^(pt)
• Romanès: arhiepiscop ^(ro)
• Turc: başpiskopos ^(tr)
• Txec: arcibiskup ^(cs)

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·que·bis·be (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.