ἐπί
Grec antic
modifica- Pronúncia: /eˈpi/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu *h₁epi, cognat del llatí ob.
Preposició
modificaἐπί (epí)
- al damunt, a
- καθέζεται ἐπὶ θρόνου (kathézetai epì thrónou)—«Ell està assegut al tron»
- ἀνέβαινεν ἐπὶ τὸν ἵππον—«Ell muntà damunt del cavall»
- superior jeràrquic
- οἰ έπὶ τῶν πραγμάτων—«Els homes que estan al poder»
- en
- ἇς ἔχρῃζε γᾶς ἐπὶ ξένας / ἔθαν—«Ha mort en la terra estranya que ell volia.»
- per ell mateix
- ἐφ’ ἑαυτῶν ἐχώρουν—«Actuaven per ells mateixos, per pròpia iniciativa.»
- quant a, pel que fa a
- ἐπὶ τῶν πλουσίων […] αἰσθάνομαι—«Pel que fa als rics, puc entendre que...»