arraïlares

Català

Verb

arraïlares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de arraïlar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arraïlar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ra·ï·la·res (5)
• Anagrama: arraïlar-se