arraïm

Català

Verb

arraïm

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arraïmar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ra·ïm (3)
• Anagrames: amarri, amarrí, armari, arriam, arrima, arrimà, mirara, mirarà, raïmar