mirara

Potser volíeu: mirarà

Català

Verb

mirara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb mirar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb mirar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·ra·ra (3)
• Anagrames: amarri, amarrí, armari, arraïm, arriam, arrima, arrimà, raïmar

Català antic

Verb

mirara

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de mirar
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de mirar