Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /a.ram.beˈɣe.sen/
  • Rimes: -esen

arrambeguessen

  1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb arrambar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] arrambessin, arrambessen, arrambassin, arrambassen o arrambaren.