arredoníveu

Català

Verb

arredoníveu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de arredonir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·re·do·ní·veu (5)
• Anagrama: ordenaríveu