arrigolar-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ri.ɣuˈɫar.sə/
	balear /ə.ri.ɣoˈɫaɾ.sə/, /ə.ri.ɣu.ɫərˈsə/
Occidental:	/a.ri.ɣoˈɫaɾ.se/

• Rimes: -aɾse
• Etimologia: De regolar.

Verb

arrigolar-se pron.

1. (tarragoní) atipar-se

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	arrigolar-se			haver-se arrigolat
gerundi	arrigolant-se			havent-se arrigolat
participi	arrigolat, arrigolada, arrigolats, arrigolades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'arrigolo	t'arrigoles	s'arrigola	ens arrigolem	us arrigoleu	s'arrigolen
imperfet	m'arrigolava	t'arrigolaves	s'arrigolava	ens arrigolàvem	us arrigolàveu	s'arrigolaven
passat simple	m'arrigolí	t'arrigolares	s'arrigolà	ens arrigolàrem	us arrigolàreu	s'arrigolaren
futur	m'arrigolaré	t'arrigolaràs	s'arrigolarà	ens arrigolarem	us arrigolareu	s'arrigolaran
condicional	m'arrigolaria	t'arrigolaries	s'arrigolaria	ens arrigolaríem	us arrigolaríeu	s'arrigolarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'arrigoli	t'arrigolis	s'arrigoli	ens arrigolem	us arrigoleu	s'arrigolin
imperfet	m'arrigolés	t'arrigolessis	s'arrigolés	ens arrigoléssim	us arrigoléssiu	s'arrigolessin
		t'arrigolesses		ens arrigoléssem	us arrigolésseu	s'arrigolessen
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	arrigola't	arrigoli's	arrigolem-nos	arrigoleu-vos	arrigolin-se

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				ens arrigolàvom	us arrigolavo		centr
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	m'arrigolessa						centr

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... arrigolat
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... arrigolar
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... arrigolat
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... arrigolat
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... arrigolat
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... arrigolat
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... arrigolar
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... arrigolat
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... arrigolat
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... arrigolat
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: m'arrigolo, s'arrigola, ens arrigolem

Miscel·lània

• Anagrama: arrigolares

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.