arropires

Català

Verb

arropires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de arropir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arropir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ro·pi·res (4)
• Anagrama: arropir-se