assentigueven

Català

Verb

assentigueven

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de assentir.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·sen·ti·gue·ven (5)
• Anagrama: inventeguessa