assentista

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.sənˈtis.tə/, occidental /a.senˈtis.ta/
• Rimes: -ista
• Etimologia: Del castellà asentista.

Nom

assentista m. f. ‎(plural assentistes)

1. Persona que l'estat o els municipis contractaven per encarregar-li la cerca i adquisició d'aliments en grans quantitats, i també altres productes.

Traduccions

Traduccions

• Basc: hornitzaile ^(eu)
• Castellà: asentista ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: as·sen·tis·ta (4)
• Anagrames: assistenta, atestassin, estantissa, setanta-sis

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB
• Mestre i Campi, Jesús (dir.), Diccionari d'Història de Catalunya, Edicions 62, 1998, p. 70, ISBN 84-297-3521-6.