Potser volíeu: assolellarem

Català

modifica
Oriental:  central /ə.su.ɫəˈʎa.ɾəm/
balear /ə.so.ɫəˈʎa.ɾəm/, /ə.su.ɫəˈja.ɾəm/
Occidental:  /a.so.ɫeˈʎa.ɾem/

assolellàrem

  1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de assolellar.
  2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb assolellar.