atsaló

Caló català

• Pronúncia: /ə.t͡səˈlo/
• Etimologia: Del romaní thulo amb epèntesi per a reparar una obertura sil·làbica inexistent en català.

Adjectiu

atsaló

1. gros, gruixut

   «—Acabo de donar menjar al juquel. —Ni adinyas butet d'espurrià. —Així's farà atsalò.» (Juli Vallmitjana, Sota Montjuïc, 1908)

   —Acabo de donar menjar al gos. —Li dones molt d’entranyes. —Així es farà gros.

Vegeu també

• Adiego, Ignasi-Xavier. «Catalan Romani (caló català) in the work of Juli Vallmitjana: an initial appraisal». Zeitschrift für Katalanistik, Núm. 25 (2012).