gros
Potser volíeu: Gros
CatalàModifica
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del llatí grossus («gras, gruixut»), segle XIII.
AdjectiuModifica
gros m. (femení grossa, plural masculí grossos, plural femení grosses)
- Considerable en volum.
- S'ha comprat un cotxe molt gros.
AntònimsModifica
DerivatsModifica
NotesModifica
S’usa l’adjectiu gros quan es refereix al volum i s’usa l’adjectiu gran quan es refereix a les mesures físiques, inclosa la capacitat, o la quantitat i intensitat.
- El dit gros (pel volum); una piscina gran (per la capacitat).
- Una olla grossa (voluminosa); una olla gran (d’alta capacitat).
Amb substantius no físics hi ha fluctuació. És més habitual usar gros amb l’adjectiu posposat i usar gran amb l’adjectiu anteposat.
TraduccionsModifica
Considerable en volum
NomModifica
gros m. (plural grossos)
- La part més important d'un tot.
- El gros de què va passar ja està explicat.
- Moneda de plata múltiple del diner.
AntònimsModifica
SinònimsModifica
TraduccionsModifica
La part més important
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
CastellàModifica
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /ˈɡɾos/, meridional /ˈɡɾoh/
- Americà: alt /ˈɡɾos/, baix /ˈɡɾoh/, austral /ˈɡɾos/
NomModifica
gros m. (plural groses)
- gros («moneda»)
NeerlandèsModifica
NomModifica
gros n. (plural grossen)
PolonèsModifica
NomModifica
gros