Potser volíeu: Gros


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈɡɾɔs/
  • Rimes: -ɔs
  • Àudio:
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí grossus ‎(«gras, gruixut»), segle XIII.

AdjectiuModifica

gros m. ‎(femení grossa, plural masculí grossos, plural femení grosses)

  1. Considerable en volum.
    S'ha comprat un cotxe molt gros.

AntònimsModifica

DerivatsModifica

NotesModifica

S’usa l’adjectiu gros quan es refereix al volum i s’usa l’adjectiu gran quan es refereix a les mesures físiques, inclosa la capacitat, o la quantitat i intensitat.

  • El dit gros (pel volum); una piscina gran (per la capacitat).
  • Una olla grossa (voluminosa); una olla gran (d’alta capacitat).

Amb substantius no físics hi ha fluctuació. És més habitual usar gros amb l’adjectiu posposat i usar gran amb l’adjectiu anteposat.

TraduccionsModifica

NomModifica

gros m. ‎(plural grossos)

  1. La part més important d'un tot.
    El gros de què va passar ja està explicat.
  2. Moneda de plata múltiple del diner.

AntònimsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /ˈɡɾos/, meridional /ˈɡɾoh/
Americà: alt /ˈɡɾos/, baix /ˈɡɾoh/, austral /ˈɡɾos/
  • Rimes: -os
  • Etimologia: Del català gros.

NomModifica

gros m. ‎(plural groses)

  1. gros ‎(«moneda»)


Neerlandès
Modifica

NomModifica

gros n. ‎(plural grossen)

  1. grossa


Polonès
Modifica

NomModifica

gros

  1. grossa