autocompadires

Català

Verb

autocompadires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de autocompadir-se.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb autocompadir-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: au·to·com·pa·di·res (6)
• Anagrama: autocompadir-se