Català

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈba.kuɫ/
  • Etimologia: Del llatí bacŭlus, segle XIX.

bàcul m. ‎(plural bàculs)

  1. Bastó ornat que representa la dignitat de bisbe en algunes cerimònies, també emprat pel papa.
  2. Os present en el penis d'alguns animals.

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: bà·cul (2)
  • Anagrama: bucal

Vegeu també

modifica