Català

modifica
Oriental:  /bənˈde/
Occidental:  nord-occidental /banˈde/, valencià /banˈdeɾ/
  • Rimes: -e(ɾ)
  • Etimologia: De ban i el sufix -er, perquè castigava els abusos amb bans.

bander m. ‎(plural banders, femení bandera)

  1. (històric, andorrà) agent rural, guarda forestal
  2. Forma alternativa de baner.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ban·der (2)
  • Heterograma de 6 lletres (abdenr)
  • Anagrames: Bernad, brande

Vegeu també

modifica