-er

Potser volíeu: er, er-, ER, Er

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /ˈe/

Occidental: nord-occidental /ˈe/, valencià /ˈeɾ/

• Etimologia: Del llatí -arius.

Sufix

-er m. ‎(nominal)

1. Forma sufixada que significa ofici relacionat amb.

   fusta + -er → fuster

Relacionats

• (ofici): -aire, -ista

Derivats

► Mots en català amb sufix -er

Sufix

-er m. ‎(adjectival, femení -era)

1. Forma sufixada que, aplicada a un substantiu, significa procedència o origen.

   Brasil + -er → brasiler

2. Forma sufixada que, aplicada a un verb, significa propensió o aptitud.

   cridar + -er → cridaner

Relacionats

• (procedència): -às, -ès, -ívol, -enc, -esc, -í, -ista
• (propensió): -dís, -dor

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC

Anglès

• Etimologia: [1] Del protogermànic *-ārijaz ‎(«agent»). Sovint considerat un manlleu del llatí -arius. [2] Del protogermànic *warjaz ‎(«defensor, resident»).

Sufix

-er

1. El qui fa

   read ‎(«llegir») → reader ‎(«lector»)

2. ofici, -ista

   trumpet ‎(«trompeta») → trumpeter ‎(«trompetista»)

3. Col·lectiu d’un numeral

   forty-nine ‎(«quaranta-nou») → fortyniner ‎(«membre de l'equip de futbol anomenat San Francisco 49»)

4. afeccionat a, amant de

   toon ‎(«dibuixos animats») → tooner ‎(«afeccionat als dibuixos animats»)

5. més (comparatiu)

   often ‎(«sovint») → oftener ‎(«més sovint»)

6. diminutiu

   splint ‎(«tauló, tros de fusta») → splinter ‎(«estella»)

Sufix

-er

1. resident, habitant

   New York ‎(«Nova York») → New Yorker ‎(«novaiorquès»)

Derivats

► Mots en anglès amb sufix -er

Danès

• Pronúncia:
• Etimologia: Del nòrdic antic -ari.

Sufix

-er c. ‎(nominal)

1. Ofici relacionat amb.

   bage → bager

Derivats

► Mots en danès amb sufix -er