-er

Potser volíeu: er, er-, ER, Er

Català

• Pronúncia:

Oriental: /ˈe/

Occidental: nord-occidental /ˈe/, valencià /ˈeɾ/

• Etimologia: Del llatí -arius.

Sufix

-er m. ‎(nominal)

1. Forma sufixada que significa ofici relacionat amb.

   fusta + -er → fuster

Relacionats

• (ofici): -aire, -ista

Derivats

► Mots en català amb sufix -er

Sufix

-er m. ‎(adjectival, femení -era)

1. Forma sufixada que, aplicada a un substantiu, significa procedència o origen.

   Brasil + -er → brasiler

2. Forma sufixada que, aplicada a un verb, significa propensió o aptitud.

   cridar + -er → cridaner

Relacionats

• (procedència): -às, -ès, -ívol, -enc, -esc, -í, -ista
• (propensió): -dís, -dor

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC

Anglès

• Etimologia: [1-4] Del protogermànic *-ārijaz («agent»), possiblement un prèstec del llatí -arius.

[5] Del protogermànic *warjaz («defensor, resident»).

Sufix

-er

1. El qui fa

   Ex.: read ‎(«llegir») + -er → reader ‎(«lector»)

2. ofici, -ista

   Ex.: trumpet ‎(«trompeta») + -er → trumpeter ‎(«trompetista»)

   astronomy ‎(«astronomia») + -er → astronomer ‎(«astrònom»)

3. Pertanyent a un grup numerat

   Ex.: forty-nine ‎(«49») + -er → fortyniner ‎(«membre de l'equip de futbol anomenat San Francisco 49»)

4. afeccionat a, amant de

   Ex.: tooner ‎(«afeccionat als dibuixos animats»)

5. resident, habitant

   Ex.: New Yorker ‎(«de Nova York»)

6. més

   Ex.: often ‎(«sovint») + -er → oftener ‎(«més sovint»)

7. diminutiu

   Ex.: splint ‎(«tauló, tros de fusta») + -er → splinter ‎(«estella»)

Danès

• Pronúncia:
• Etimologia: Del nòrdic antic -ari.

Sufix

-er c. ‎(nominal)

1. Ofici relacionat amb.

   bage → bager

Derivats

► Mots en danès amb sufix -er