-er
CatalàModifica
- Pronúncia:
- Etimologia: Del llatí -arius.
SufixModifica
-er m. (nominal)
RelacionatsModifica
DerivatsModifica
SufixModifica
-er m. (adjectival, femení -era)
- Forma sufixada que, aplicada a un substantiu, significa procedència o origen.
- Forma sufixada que, aplicada a un verb, significa propensió o aptitud.
RelacionatsModifica
Vegeu tambéModifica
AnglèsModifica
- Etimologia: [1-4] Del protogermànic *-ārijaz («agent»), possiblement un prèstec del llatí -arius.
[5] Del protogermànic *warjaz («defensor, resident»).
SufixModifica
-er
- El qui fa
- ofici, -ista
- Ex.: trumpet («trompeta») + -er → trumpeter («trompetista»)
- astronomy («astronomia») + -er → astronomer («astrònom»)
- Pertanyent a un grup numerat
- Ex.: forty-nine («49») + -er → fortyniner («membre de l'equip de futbol anomenat San Francisco 49»)
- afeccionat a, amant de
- Ex.: tooner («afeccionat als dibuixos animats»)
- resident, habitant
- Ex.: New Yorker («de Nova York»)
- més
- diminutiu
DanèsModifica
- Pronúncia:
- Etimologia: Del nòrdic antic -ari.
SufixModifica
-er c. (nominal)