ofici
CatalàModifica
- Pronúncia:
NomModifica
o·fi·ci m. (plural oficis)
- Professió que implica una sèrie de tècniques i sabers específics, normalment usat per a feines manuals.
- Allò que s'està obligat a fer.
- Però el joc continua: ara arriba prenent unes ales, un sicofant, les vol per poder ésser més eficient en el seu ofici de denunciar.[3]
- Domini d'un art.
- Document de comunicació entre òrgans administratius, amb destinatari concret.
- Així ho diu la Corporació provincial de València, en lo seu ofici dictat amb un entusiasme consemblant al que respira la carta dels lletrats.
- Missa i altres funcions litúrgiques efectuades per un sacerdot.
- Aquest apèndix reflecteix fonamentalment el leccionari de l'ofici de Corpus Christi usual en aquesta època.[4]
RelacionatsModifica
Compostos i expressionsModifica
- torn d’ofici: torn gratuït i obligatori
- fer-ho d’ofici: sense haver de demanar-ho explícitament altri
SinònimsModifica
TraduccionsModifica
Professió