Català

modifica
 
Torn de rellotger
  • Pronúncia(i): /ˈtorn/
  • Rimes: -oɾn
  • Etimologia: Del llatí tornus, segle XIV.

torn m. ‎(plural torns)

  1. Estri de terrissaire que gira mentre ell dóna la forma a la ceràmica.
  2. Mecanisme que consisteix en un cilindre i una resistència, emprat per fusters o altres artesans per girar una peça mentre li donen forma amb una llima.
  3. Temps que correspon a un individu quan s'ha establert repartir el temps entre diverses persones.
    Aquest és el meu torn per parlar.

Traduccions

modifica

torn

  1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tornar.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica