torno

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtor.nu/, occidental /ˈtoɾ.no/

Verb

torno

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tornar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tornar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tornar

Miscel·lània

• Síl·labes: tor·no (2)
• Anagrama: trono

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɔr.noː/
• Etimologia: De tornus.

Verb

tornō ‎(1a present^?), tornās ‎(2a present), tornāre ‎(infinitiu), tornāvī ‎(perfet), tornātum ‎(supí)

1. girar jo giro
2. tornejar, jo tornejo

Nom

tornō

1. datiu singular de tornus
2. ablatiu singular de tornus