Català
Modifica

Oriental: central /u.fi.siˈaɫ/, balear /o.fi.siˈaɫ/, /u.fi.siˈaɫ/
Occidental: /o.fi.siˈaɫ/
  • Àudio: català central
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí officiālis ‎(«servidor»), segle XIV.

NomModifica

oficial m. ‎(plural oficials, femení oficiala)

  1. Persona que domina un ofici, per sobre de l'aprenent i l'ajudant.
    Hi ha un anunci de l'ajuntament que demana un oficial de la construcció per un contracte temporal.
  2. Càrrec militar de sergent en amunt.
    L'1 de gener de 1820, l'oficial de l'exèrcit Rafael del Riego proclamava la Constitució de 1812 a la localitat sevillana de Las Cabezas de San Juan.[1]
  3. (bàdminton) oficial de pista

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

oficial inv. ‎(plural oficials)

  1. Sancionat per l'autoritat competent, formal, legal.
    —M'ensenya el document oficial que ho certifica?

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: o·fi·ci·al (4)

Vegeu tambéModifica

  1. Manel Arcos i Martínez, La senda dels lladres: Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839),2011


Castellà
Modifica

Peninsular: /o.fiˈθjal/
Americà: alt /o.f(i)ˈsjal/, baix /o.fiˈsjal/

NomModifica

oficial m. ‎(plural oficiales, femení oficiala)

  1. oficial

AdjectiuModifica

oficial inv. ‎(plural oficiales)

  1. oficial

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: o·fi·cial (3)