oficial
CatalàModifica
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /u.fi.siˈaɫ/, balear /o.fi.siˈaɫ/, /u.fi.siˈaɫ/
- Occidental: /o.fi.siˈaɫ/
- Rimes: -al
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del llatí officiālis («servidor»), segle XIV.
NomModifica
oficial m. (plural oficials, femení oficiala)
- Persona que domina un ofici, per sobre de l'aprenent i l'ajudant.
- Hi ha un anunci de l'ajuntament que demana un oficial de la construcció per un contracte temporal.
- Càrrec militar de sergent en amunt.
- L'1 de gener de 1820, l'oficial de l'exèrcit Rafael del Riego proclamava la Constitució de 1812 a la localitat sevillana de Las Cabezas de San Juan.[1]
- (bàdminton) oficial de pista
SinònimsModifica
TraduccionsModifica
Càrrec militar
AdjectiuModifica
oficial inv. (plural oficials)
- Sancionat per l'autoritat competent, formal, legal.
- —M'ensenya el document oficial que ho certifica?
TraduccionsModifica
Sancionat, formal, legal
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: o·fi·ci·al (4)
Vegeu tambéModifica
- ↑ Manel Arcos i Martínez, La senda dels lladres: Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839),2011
CastellàModifica
NomModifica
oficial m. (plural oficiales, femení oficiala)
AdjectiuModifica
oficial inv. (plural oficiales)
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: o·fi·cial (3)