militar

Català

• Pronúncia:

Adjectiu i nom: /mi.ɫiˈtar/

Verb: /mi.ɫiˈta/, val. /mi.ɫiˈtaɾ/

• Etimologia: Del llatí militaris ‎(«referent al soldat o a la guerra»), segle XIV.

Adjectiu

militar inv. ‎(plural militars)

1. Relatiu a l'exèrcit.

Antònims

• civil

Traduccions

Relatiu a l'exèrcit

• Alemany: Militär ^(de), militärisch ^(de)
• Anglès: military ^(en)
• Àrab: عَسْكَرِيّ‎ ^(ar)
• Armeni: զինվորական ^(hy) ‎(zinvorakan)
• Belarús: вае́нны ^(be) ‎(vaienni)
• Búlgar: вое́нен ^(bg)
• Castellà: militar ^(es)
• Coreà: 군사의 ^(ko) ‎(gunsaui)
• Danès: militær ^(da)
• Eslovac: vojenský ^(sk)
• Eslovè: vojaški ^(sl)
• Finès: sotilaallinen ^(fi)
• Francès: militaire ^(fr)
• Gallec: militar ^(gl)
• Georgià: სამხედრო ^(ka) ‎(sàmkhedro)
• Grec: στρατιωτικός ^(el) ‎(stratiotikós)
• Grec antic: στρατιωτικός ^(grc) ‎(stratiōtikós)
• Hindi: जंगी ^(hi)

• Hongarès: katonai ^(hu)
• Irlandès: míleata ^(ga)
• Italià: militare ^(it)
• Japonès: 軍事的な ^(ja)
• Kazakh: әскери ^(kk) ‎(äskerï/askeri)
• Llatí: militaris ^(la)
• Neerlandès: militair ^(nl)
• Noruec: militær ^(no)
• Polonès: wojskowy ^(pl)
• Portuguès: militar ^(pt)
• Romanès: militar ^(ro)
• Rus: вое́нный ^(ru) ‎(voienni)
• Serbocroat: војни ^(sh), vojni ^(sh)
• Suec: militär ^(sv)
• Txec: vojenský ^(cs)
• Ucraïnès: воє́нний ^(uk) ‎(voienni)
• Vietnamita: quân đội ^(vi)
• Xinès: 軍事 ^(zh) ‎(军事, jūnshì)

Nom

militar m. f. ‎(plural militars)

1. Persona que forma part d'un exèrcit.

Traduccions

Que forma part d'un exèrcit

• Alemany: Soldat ^(de) m.
• Anglès: soldier ^(en)
• Búlgar: войни́к ^(bg) m.
• Castellà: militar ^(es), soldado ^(es)
• Coreà: 군인 ^(ko) ‎(gunin)
• Còrnic: souder ^(kw) m.
• Danès: soldat ^(da) c.
• Eslovac: vojak ^(sk) m.
• Eslovè: vojak ^(sl) m.
• Esperanto: soldato ^(eo)
• Estonià: sõdur ^(et)
• Feroès: hermaður ^(fo) m.
• Finès: sotilas ^(fi)
• Francès: soldat ^(fr) m.
• Friülà: soldât ^(fur) m.
• Gallec: soldado ^(gl) m.
• Gal·lès: milwr ^(cy) m.
• Georgià: ჯარისკაცი ^(ka) ‎(djarískatsi)
• Grec: στρατιώτης ^(el) m. ‎(stratiotis)
• Grec antic: στρατιώτης ^(grc) m. ‎(stratiṓtēs)
• Groenlandès: sakkutooq ^(kl)
• Hebreu: חַיָּל ^(he) m.
• Hindi: सैनिक ^(hi) m.
• Hongarès: katona ^(hu)
• Irlandès: saighdiúir ^(ga) m.
• Islandès: hermaður ^(is) m.
• Italià: militare ^(it), soldato ^(it) m.
• Japonès: 兵士 ^(ja)
• Jiddisch: סאָלדאַט‎ ^(yi) m.

• Kazakh: әскер ^(kk) ‎(äsker/asker)
• Kirguís: жоокер ^(ky) ‎(djooker)
• Letó: kareivis ^(lv) m.
• Llatí: miles ^(la) m., bellator ^(la) m.
• Neerlandès: militair ^(nl) m.
• Occità: soldat ^(oc) m.
• Polonès: żołnierz ^(pl) m., wojak ^(pl) m.
• Portuguès: soldado ^(pt) m.
• Quítxua: awqapuri ^(qu)
• Retoromànic: schuldà ^(rm) m.
• Romanès: militar ^(ro) m.
• Rus: во́ин ^(ru) m. ‎(voin)
• Sànscrit: सैनिक ^(sa) m.
• Serbocroat: војник ^(sh), vojnik ^(sh) m.
• Sicilià: suldatu ^(scn) m.
• Suahili: askari ^(sw)
• Suec: soldat ^(sv) c.
• Tadjik: сарбоз ^(tg)
• Tagal: kawal ^(tl)
• Tai: ทหาร ^(th)
• Tàtar: сугышчы ^(tt)
• Turc: asker ^(tr)
• Txec: voják ^(cs) m.
• Urdú: فوجی‎ ^(ur) m.
• Uzbek: soldat ^(uz)
• Vènet: soldà ^(vec) m.
• Vietnamita: người lính ^(vi)
• Volapük: soldat ^(vo)
• Xinès: 兵 ^(zh) ‎(bīng)

Verb

militar intr.

1. Servir en la guerra.
2. Concórrer com a membre actiu en una organització o moviment.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	militar			haver militat
gerundi	militant			havent militat
participi	militat, militada, militats, militades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	milito	milites	milita	militem	militeu	militen
	milite						val
	militi						sept
	milit				militau		bal, alg
				militam			bal
imperfet	militava	militaves	militava	militàvem	militàveu	militaven
passat simple	milití	militares	milità	militàrem	militàreu	militaren
futur	militaré	militaràs	militarà	militarem	militareu	militaran
condicional	militaria	militaries	militaria	militaríem	militaríeu	militarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	militi	militis	militi	militem	militeu	militin
	milite	milites	milite			militen	occ, bal
imperfet	milités	militessis	milités	militéssim	militéssiu	militessin
		militesses		militéssem	militésseu	militessen
	militàs	militassis	militàs	militàssim	militàssiu	militassin	bal
		militasses		militàssem	militàsseu	militassen	val, bal (1)
	militara	militares	militara	militàrem	militàreu	militaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	milita	militi	militem	militeu	militin
	–				militau		bal, alg
	–		milite			militen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	militariva	militarives	militariva	militarívem	militaríveu	militariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	militessi		militessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...militat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...militar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...militat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...militat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...militat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...militat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...militar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...militat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...militat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...militat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: milito, milita, militem

Traduccions

Servir en la guerra

• Castellà: militar ^(es)

• Italià: militare ^(it)

Concórrer com a membre actiu

• Castellà: militar ^(es)

• Francès: militer ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·li·tar (3)
• Anagrames: Altimir, limitar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /mi.liˈtaɾ/

Adjectiu

mi·li·tar inv. ‎(plural militares)

1. militar

Nom

mi·li·tar m. ‎(plural militares)

1. militar

Verb

mi·li·tar ‎(present milito, passat milité, futur militaré)

1. militar

Conjugació

    Primera conjugació regular

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		militar			haber militado
Gerundi		militando			habiendo militado
Participi		militado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	milito	militas militás	milita	militamos	militáis	militan
	Pretérito imperfecto o Copretérito (Pretèrit imperfet)	militaba	militabas	militaba	militábamos	militabais	militaban
	Pretérito perfecto simple o Pretérito (Pretèrit indefinit)	milité	militaste	militó	militamos	militasteis	militaron
	Futuro simple o Futuro (Futur)	militaré	militarás	militará	militaremos	militaréis	militarán
	Condicional simple o Pospretérito (Condicional)	militaría	militarías	militaría	militaríamos	militaríais	militarían
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	he militado	has militado	ha militado	hemos militado	habéis militado	han militado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito (Pretèrit plusquamperfet)	había militado	habías militado	había militado	habíamos militado	habíais militado	habían militado
	Pretérito anterior o Antepretérito (Pretèrit anterior)	hube militado	hubiste militado	hubo militado	hubimos militado	hubisteis militado	hubieron militado
	Futuro perfecto o Antefuturo (Futur perfet)	habré militado	habrás militado	habrá militado	habremos militado	habréis militado	habrán militado
	Condicional perfecto o Antepospretérito (Condicional perfet)	habría militado	habrías militado	habría militado	habríamos militado	habríais militado	habrían militado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	milite	milites milités	milite	militemos	militéis	militen
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	militara o	militaras o	militara o	militáramos o	militarais o	militaran o
		militase	militases	militase	militásemos	militaseis	militasen
	Futuro o Antefuturo (Futur)	militare	militares	militare	militáremos	militareis	militaren
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	haya militado	hayas militado	haya militado	hayamos militado	hayáis militado	hayan militado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera militado o	hubieras militado o	hubiera militado o	hubiéramos militado o	hubierais militado o	hubieran militado o
		hubiese militado	hubieses militado	hubiese militado	hubiésemos militado	hubieseis militado	hubiesen militado
	Futuro o Antefuturo (Futur perfet)	hubiere militado	hubieres militado	hubiere militado	hubiéremos militado	hubiereis militado	hubieren militado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			milita militá	milite	militemos	militad	militen