militara

Potser volíeu: militarà, militará

Català

Verb

militara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb militar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb militar

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·li·ta·ra (4)
• Anagrames: altimira, Altimira, limitara, limitarà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /mi.liˈta.ɾa/
• Rimes: -aɾa
• Etimologia: De militar.

Nom

militara f. ‎(plural militaras)

1. (col·loquial) dona, vídua o filla d'un militar

Verb

militara

1. primera persona del singular (yo) de l’imperfet de subjuntiu del verb militar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l’imperfet de subjuntiu del verb militar

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·li·ta·ra (4)
• Anagrames: limitara, limitará

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre militara