Potser volíeu: DONA, donà, dóna


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): (nom)
Oriental: /ˈdɔ.nə/
Occidental: nord-occidental /ˈdɔ.na/, valencià /ˈdɔ.na/, /ˈdɔ.nɔ/
  • Àudio: català occidental
(fitxer)
  • Pronúncia(i): (verb) oriental /ˈdo.nə/, occidental /ˈdo.na/
  • Rimes: -ona
  • Etimologia: Del llatí vulgar *domna, del clàssic domina ‎(«senyora de la domus, 'casa'»), segle XII.
  • Anagrames: adon, nado, nadó, onda

NomModifica

do·na f. ‎(plural dones)

  1. Persona del sexe femení (en contraposició a home).
  2. Persona del sexe femení que ja ha arribat a la pubertat (en contraposició a nina, nena, noia, etc.).
  3. Muller, independentment de la situació legal (en contraposició a marit).
  4. Persona del sexe femení que ja és casada o que ha practicat l’acte sexual (en contraposició a fadrina, soltera, xica).
  5. Llevadora.
  6. Femella, sobretot en el llenguatge infantil.
  7. Antigament, senyora.
  8. Antigament, na, tractament honorífic precedint un nom propi (correspon al masculí don).


DerivatsModifica

SinònimsModifica

AntònimsModifica

HiperònimsModifica

HipònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

do·na ‎(infinitiu donar)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de dóna


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈdoː.na/

NomModifica

dōna

  1. nominatiu plural de dōnum
  2. vocatiu plural de dōnum
  3. acusatiu plural de dōnum