muller
Potser volíeu: Müller
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ balear /muˈʎe/, /muˈje/ Occidental: nord-occidental /muˈʎe/ valencià /muˈʎeɾ/, /muˈʎe/
- Rimes: -e(ɾ)
- Etimologia: Del català antic muyler per palatalització de la iod, del llatí muliere(m), segle XIV. Doblet de mòller via el nominatiu.
Nom
modificamuller f. (plural mullers)
- Dona casada, respecte de l’altre cònjuge.
Sinònims
modificaCompostos i expressions
modifica- prendre muller = casar-se
Relacionats
modificaParentius en català
| Polítics | Consanguinis | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Línia recta | Línia col·lateral | |||||||
| Antecedents | -5 | quadravi (m) quadràvia (f) | ||||||
| -4 | rebesavi (m) rebesàvia (f) |
quadrioncle (m) quadritia (f) | ||||||
| -3 | besavi (m) besàvia (f) |
rebesoncle (m) rebestia (f) |
rebesoncles valencians | rebesoncles valencians segons | ||||
| -2 | ressogre (m) ressogra (f) |
avis: - avi (m) - àvia (f) |
besoncle (m) bestia (f) |
besoncles valencians | besoncles valencians segons | |||
| -1 | cononcle (m) contia (f) |
sogres: - sogre (m) - sogra (f) |
pares: - pare (m) - mare (f) |
oncle (m) tia (f) |
oncle valencià (m) tia valenciana (f) |
oncles valencians segons | ||
| 0 | cunyat (m) cunyada (f) |
cònjuge: - marit (m) - muller (f) |
si mateix | germà (m) germana (f) |
cosí (germà) (m) cosina (germana) (f) |
cosí prim (m) cosina prima (f) |
cosí tercer (m) cosina tercera (f) | |
| Descendents | +1 | gendre (m) nora (f) |
fills: - fill (m) - filla (f) |
nebot (m) neboda (f) |
nebot valencià (m) neboda valenciana (f) |
nebots valencians segons | ||
| +2 | néts: - nét (m) - néta (f) |
besnebot (m) besneboda (f) |
renebots valencians | |||||
| +3 | besnét (m) besnéta (f) |
rebesnebot (m) rebesneboda (f) |
rebesnebots valencians | |||||
| +4 | rebesnét (m) rebesnéta (f) |
quadrinebot (m) quadrineboda (f) |
quadrinebots valencians | |||||
| +5 | quadrinét (m) quadrinéta (f) |
nebots cinquens | nebots cinquens valencians | |||||
Traduccions
modificaTraduccions
- Alemany: Ehefrau (de) f.
- Anglès: wife (en)
- Basc: emazte (eu)
- Belarús: жо́нка (be) f. (jonka)
- Castellà: esposa (es)
- Coreà: 아내 (ko) (anae)
- Danès: hustru (da) c.
- Eslovac: manželka (sk) f., žena (sk) f.
- Eslovè: žena (sl) f.
- Esperanto: edzino (eo)
- Finès: vaimo (fi)
- Francès: épouse (fr)
- Gallec: muller (gl) f., esposa (gl) f.
- Georgià: ცოლი (ka) (tsoli)
- Grec: σύζυγος (el) f. (sízigos), γυναίκα (el) f. (gineka)
- Grec antic: γαμετή (grc) f. (gametḗ), δάμαρ (grc) f. (dámar)
- Hebreu: אִשָּׁה (he) f.
- Irlandès: bean (ga) f.
- Italià: moglie (it), sposa (it) f.
- Japonès: 妻 (ja)
- Lituà: pati (lt) f.
- Llatí: uxor (la) f., nupta (la) f., femina (la) f., mulier (la) f., marita (la) f.
- Llengua de signes catalana: DONA+MATRIMONI (csc)
- Neerlandès: vrouw (nl) f.
- Occità: femna (oc) f.
- Portuguès: esposa (pt) f., mulher (pt) f.
- Retoromànic: dunna (rm) f., duonna (rm) f., cunsorta (rm) f., duna (rm) f., donna (rm) f.
- Romanès: soție (ro) f., nevastă (ro) f.
- Rus: жена́ (ru) f. (jenà)
- Sard: mugere (sc), mullei (sc)
- Serbocroat: жeна (sh), žena (sh)
- Sicilià: mugghieri (scn) f.
- Suahili: mke (sw)
- Suec: hustru (sv) c.
- Turc: karı (tr)
- Txec: manželka (cs) f., žena (cs) f.
- Vènet: mojer (vec)
- Xinès: 妻子 (zh) (qīzǐ)
Verb
modificamuller
- (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mullerar-se.