Potser volíeu: Müller


Català
modifica

Oriental:  central /muˈʎe/, balear /muˈje/
Occidental:  nord-occidental /muˈʎe/, valencià /muˈʎeɾ/
  • Rimes: -e(ɾ)
  • Etimologia: Del català antic muyler per palatalització de la iod, del llatí muliere(m), segle XIV. Doblet de mòller via el nominatiu.

Nom modifica

muller f. ‎(plural mullers)

  1. Dona casada, respecte de l’altre cònjuge.

Sinònims modifica

Compostos i expressions modifica

Relacionats modifica

Traduccions modifica

Verb modifica

muller

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mullerar-se

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica