Català antic

modifica

uxor f. (plural uxors)

  1. esposa, muller
    «Los dits Hobaydal Yfach e Mariem, eius uxor, moros del loch de Ondara, de grat posaren e meteren al honorable en Johan Cornet, ciutadà de València, present, en penyora Alí Hobaydal, fill de aquells.» (Hug de Cardona, 1449)
    «Quant equal en dignitad o mediocritad la persona del marid et de la uxor no kal guisa e consedent ajunta et ensems auran alcunes sors acrexen et enadexen e feren.» (Liber iudiciorum, segle XII)

Vegeu també

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈʊks.ɔr/
  • Etimologia: Segons la hipòtesi de Pott, plantejada el 1833,[1] seria el resultat de la unió de: uk-sor: el primer element seria l'arrel indoeuropea *weʰ- (present també en veho) i la unió amb el segon element sorgiria d'una oposició al terme soror entès com a «ésser femení que, per naixement, pertany al grup familiar»), mentre que l'esposa seria «l'ésser femení que, per aliança, és introduïda en la família del marit».

uxor f. (genitiu uxōris)

  1. esposa, consort

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu uxor uxōrēs
Vocatiu uxor uxōrēs
Acusatiu uxōrem uxōrēs
Genitiu uxōris uxōrum
Datiu uxōrī uxōribus
Ablatiu uxōre uxōribus


Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Compostos i expressions

modifica
  • iūre uxōris: drets adquirits per l'home, mitjançant el matrimoni, respecte al dot de la dona
  • dūco uxōrem: casar-se, dur al matrimoni com a esposa

Descendents

modifica

Vegeu també

modifica
  1. Bruno Bureau, Christian Nicolas , Moussyllanea. Mélanges de linguistique et de littérature anciennes offerts à Claude Moussy, Louvain-Paris, ed. Peeters, 1998.