uxor

Català antic

uxor f. ‎(plural uxors)

esposa, muller
«Los dits Hobaydal Yfach e Mariem, eius uxor, moros del loch de Ondara, de grat posaren e meteren al honorable en Johan Cornet, ciutadà de València, present, en penyora Alí Hobaydal, fill de aquells.» (Hug de Cardona, 1449)

«Quant equal en dignitad o mediocritad la persona del marid et de la uxor no kal guisa e consedent ajunta et ensems auran alcunes sors acrexen et enadexen e feren.» (Liber iudiciorum, segle XII)

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈʊks.ɔr/
Etimologia: Segons la hipòtesi de Pott, plantejada el 1833,^[1] seria el resultat de la unió de: uk-sor: el primer element seria l'arrel indoeuropea *weʰ- (present també en veho) i la unió amb el segon element sorgiria d'una oposició al terme soror entès com a «ésser femení que, per naixement, pertany al grup familiar»), mentre que l'esposa seria «l'ésser femení que, per aliança, és introduïda en la família del marit».

uxor f. ‎(genitiu uxōris)

iūre uxōris: drets adquirits per l'home, mitjançant el matrimoni, respecte al dot de la dona
dūco uxōrem: casar-se, dur al matrimoni com a esposa

↑ Bruno Bureau, Christian Nicolas , Moussyllanea. Mélanges de linguistique et de littérature anciennes offerts à Claude Moussy, Louvain-Paris, ed. Peeters, 1998.