uxor
Català antic
modifica- Etimologia: Del llatí uxōre(m).
Nom
modificauxor f. (plural uxors)
- esposa, muller
- «Los dits Hobaydal Yfach e Mariem, eius uxor, moros del loch de Ondara, de grat posaren e meteren al honorable en Johan Cornet, ciutadà de València, present, en penyora Alí Hobaydal, fill de aquells.» (Hug de Cardona, 1449)
- «Quant equal en dignitad o mediocritad la persona del marid et de la uxor no kal guisa e consedent ajunta et ensems auran alcunes sors acrexen et enadexen e feren.» (Liber iudiciorum, segle XII)
Vegeu també
modificaLlatí
modifica- Pronúncia(i): /ˈʊks.ɔr/
- Etimologia: Segons la hipòtesi de Pott, plantejada el 1833,[1] seria el resultat de la unió de: uk-sor: el primer element seria l'arrel indoeuropea *weʰ- (present també en veho) i la unió amb el segon element sorgiria d'una oposició al terme soror entès com a «ésser femení que, per naixement, pertany al grup familiar»), mentre que l'esposa seria «l'ésser femení que, per aliança, és introduïda en la família del marit».
Nom
modificauxor f. (genitiu uxōris)
Declinació
modificaCas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | uxor | uxōrēs |
Vocatiu | uxor | uxōrēs |
Acusatiu | uxōrem | uxōrēs |
Genitiu | uxōris | uxōrum |
Datiu | uxōrī | uxōribus |
Ablatiu | uxōre | uxōribus |
Sinònims
modificaDerivats
modificaCompostos i expressions
modifica- iūre uxōris: drets adquirits per l'home, mitjançant el matrimoni, respecte al dot de la dona
- dūco uxōrem: casar-se, dur al matrimoni com a esposa
Descendents
modificaVegeu també
modifica- ↑ Bruno Bureau, Christian Nicolas , Moussyllanea. Mélanges de linguistique et de littérature anciennes offerts à Claude Moussy, Louvain-Paris, ed. Peeters, 1998.