Català

modifica

don

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de donar.

Miscel·lània

modifica

Català antic

modifica
  • Etimologia: Del llatí dōnum.
  • Etimologia: Del llatí damnum.
  • Etimologia: Del llatí *domnu, de dominus.

don m. ‎(plural dons)

  1. do

don m. ‎(plural dons)

  1. dany

don m. ‎(plural dons, femení dona)

  1. senyor
  2. en (tractament de cortesia davant nom de persona o de dignitat)

don

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de donar
  2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de donar
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de donar

Variants

modifica

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): (nom 1)
Peninsular: septentrional /ˈdon/, meridional \ˈdoŋ\
Americà: alt /ˈdon/, baix \ˈdoŋ\, austral /ˈdon/
  • Pronúncia(i): (nom 2, àton)
Peninsular: septentrional /don/, meridional \doŋ\
Americà: alt /don/, baix \doŋ\, austral /don/

don m. ‎(plural dones)

  1. do (talent innat)

don m. ‎(plural dones, femení doña)

  1. (rar) senyor
  2. Tractament honorífic precedit al nom
    «[Y] dime: don Luis Mejía ¿ha venido hoy?» (José Zorrilla, Don Juan Tenorio; 1844)
    [I] digues-me: el senyor Luis Mejía ha vingut avui?

Variants

modifica
  • Abreviatura: D.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre don

Francès

modifica
  • Pronúncia: /dɔ̃/

don m. ‎(plural dons)

  1. do, donatiu
  2. do, dot