femella

Català

• Pronúncia: oriental /fəˈme.ʎə/, occidental /feˈme.ʎa/
• Rimes: -eʎa
• Etimologia: Del llatí femella, segle XIV.

Nom

fe·me·lla f. ‎(plural femelles)

1. Individu animal o vegetal de sexe femení, o amb aparell reproductor femení, o que pertany al gènere sexual femení; és el gènere o sexe contraposat amb el del mascle.

   Una girafa femella. Un dinosaure femella.

2. (botànica) En les plantes, individu que porta només flors femelles i lleva fruit.

   Una palmera femella.

3. De dues peces que encaixen, la que acull la que té forma sortint.

Traduccions

Individu femení

• Albanès: femën ^(sq) f.
• Alemany: Weibchen ^(de) n.
• Anglès: female ^(en)
• Basc: eme ^(eu)
• Búlgar: са́мка ^(bg) f.
• Castellà: hembra ^(es)
• Eslovac: samica ^(sk) f., samička ^(sk) f.
• Francès: femelle ^(fr)

• Italià: femmina ^(it)
• Letó: sieviete ^(lv) f.
• Lituà: moteris ^(lt) f.
• Llatí: femina ^(la) f.
• Polonès: samica ^(pl) f.
• Portuguès: fêmea ^(pt) f.
• Rus: са́мка ^(ru) f. ‎(samka)

Peça metàl·lica

• Alemany: Schraubenmutter ^(de) f.
• Anglès: nut ^(en)
• Castellà: tuerca ^(es) f.
• Eslovac: matica ^(sk) f.
• Esperanto: ŝraŭbingo ^(eo)

• Francès: écrou ^(fr) m.
• Italià: dado ^(it) m.
• Polonès: nakrętka ^(pl) f.
• Portuguès: porca ^(pt) f.
• Rus: га́йка ^(ru) f. ‎(gaika)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Llatí

• Pronúncia: /fɛˈmɛl.la/
• Etimologia: Diminutiu de femina.

Nom

femella f. ‎(genitiu femellae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	femella	femellae
Vocatiu	femella	femellae
Acusatiu	femellam	femellās
Genitiu	femellae	femellārum
Datiu	femellae	femellīs
Ablatiu	femellā	femellīs

1. doneta