milite

Potser volíeu: milité

Català

Verb

milite

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de militar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb militar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb militar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb militar

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·li·te (3)
• Anagrames: limite, metili, metilí

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmiː.lɪ.tɛ/

Nom

mīlite

1. ablatiu singular de mīles