-ívol

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈi.βuɫ/, balear /ˈi.voɫ/, /ˈi.vuɫ/

Occidental: nord-occidental /ˈi.βoɫ/, valencià /ˈi.voɫ/, /ˈi.βoɫ/

• Etimologia: Del llatí -ibilis.

Sufix

-ívol m. ‎(adjectival, femení -ívola)

1. Aplicat a un substantiu, amb les qualitats pròpies de.

   jove → jovenívol

2. Aplicat a un verb, possibilitat.

   menjar → mengívol

Relacionats

• (qualitat) -à, -ès, -er, -enc, -esc, -í, -ista
• (possibilitat) -ble

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC