aptitud

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əp.tiˈtut/, occidental /ap.tiˈtut/
• Rimes: -ut
• Etimologia: Del llatí aptitudo, derivat de aptare ‎(«adaptar»), segle XVII.

Nom

aptitud f. ‎(plural aptituds)

1. Capacitat natural o apresa per fer una cosa.

Sinònims

• potència, habilitat, traça

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Begabung ^(de) f.
• Anglès: aptitude ^(en), fitness ^(en)
• Àrab: اِسْتِعْدَاد‎ ^(ar) m.
• Búlgar: дарба ^(bg) f. ‎(darba)
• Castellà: aptitud ^(es)
• Coreà: 소질 ^(ko) ‎(sojil)
• Finès: kyky ^(fi)
• Francès: aptitude ^(fr)
• Irlandès: éirimiúlacht ^(ga) f.
• Italià: attitudine ^(it)

• Neerlandès: aanleg ^(nl)
• Noruec: begavelse ^(no) m.
• Portuguès: aptidão ^(pt) f.
• Rus: скло́нность ^(ru) f. ‎(sklónnost)
• Serbocroat: sklonost ^(sh) f.
• Suec: begåvning ^(sv) c.
• Txec: vloha ^(cs) f.
• Ucraïnès: схильність ^(uk) f. ‎(skhilnist)
• Xinès: 才能 ^(zh) ‎(cáinéng)

Miscel·lània

• Síl·labes: ap·ti·tud (3)
• Anagrama: diputat

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \ap.tiˈtuð\, meridional \ap.tiˈtu(ð)\

Americà: alt /ap.t(i)ˈtud/, baix \ap.tiˈtuð\, austral /ap.tiˈtud/

• Rimes: -ud

Nom

aptitud f. ‎(plural aptitudes)

1. aptitud

Miscel·lània

• Síl·labes: ap·ti·tud (3)