Potser volíeu: traçà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈtɾa.sə/, occidental /ˈtɾa.sa/
  • Rimes: -asa
  • Etimologia: De traçar, segle XV.

NomModifica

traça f. ‎(plural traces)

  1. Precisió o encert en la manera de fer les coses.
    «Ho va intentar, però no va poder evitar girar-se i ajudar-la a tancar la porta i a posar el cadenat al seu lloc. A la bostoniana se li veia que tenia poca traça [1]

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

traça

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de traçar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb traçar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: tra·ça (2)
  • Anagrama: atraç

Vegeu tambéModifica

  1. Sandra Barneda, La terra de les dones, ed.Rosa del Vents