bastoner

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /bəs.tuˈne/, balear /bəs.toˈne/, /bəs.tuˈne/

Occidental: nord-occidental /bas.toˈne/, valencià /bas.toˈneɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De bastó i el sufix -er, segle XVI.

Nom

bastoner m. ‎(plural bastoners, femení bastonera)

1. Persona que fa o ven bastons.
2. Participant del ball de bastons.
3. (història, milícia) Oficial que duia bastó com a símbol d’autoritat.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: bas·to·ner (3)
• Heterograma de 8 lletres (abenorst)
• Anagrames: bestorna, bestornà, Bonastre, obstaren

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot, ésAdir
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre bastoner