becàreu

Potser volíeu: becareu

Català

Verb

becàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de becar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb becar.

Miscel·lània

• Síl·labes: be·cà·reu (3)
• Anagrames: cabereu, cabéreu