bellugàiem

Català

Verb

bellugàiem

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet d'indicatiu de bellugar.

Variants

• bellugàvom, bellugàvem

Miscel·lània

• Síl·labes: be·llu·gà·iem (4)
• Anagrames: abelliguem, abilleguem