Català
Modifica

Oriental: /bə.ʎuˈɣa/
Occidental: nord-occidental /be.ʎuˈɣa/, valencià /be.ʎuˈɣaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: bellugà
  • Etimologia: D’un antic *bullegar per metàtesi, del llatí vulgar *bullicare, de bullire, segle XV.

VerbModifica

bellugar trans., pron., intr. ‎(pronominal bellugar-se)

  1. Fer moure lleugerament una part del cos.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: bellugo, belluga, belluguem

SinònimsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: be·llu·gar (3)
  • Anagrama: gallerbu

Vegeu tambéModifica