bellugàieu

Català

Verb

bellugàieu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de bellugar.

Variants

• bellugavo, bellugàveu

Miscel·lània

• Síl·labes: be·llu·gà·ieu (4)
• Anagrames: abelligueu, abillegueu