beneïsca
- (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb beneir.
- (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb beneir.
- (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb beneir.
- Síl·labes: be·ne·ïs·ca (4)
- Anagrama: becaines