beneïsca

Català

Verb

beneïsca

1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb beneir.
2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb beneir.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb beneir.

Miscel·lània

• Síl·labes: be·ne·ïs·ca (4)
• Anagrama: becaines