Català

modifica

beneïsquen

  1. (occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb beneir.
  2. (occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb beneir.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: be·ne·ïs·quen (4)
  • Anagrama: beneesquin