beneesquin

Català

Verb

beneesquin

1. (balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb beneir.
2. (balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb beneir.

Miscel·lània

• Síl·labes: be·ne·es·quin (4)
• Anagrama: beneïsquen