beneïx

Català

Verb

beneïx

1. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de beneir.
2. (occidental) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb beneir.

Miscel·lània

• Síl·labes: be·ne·ïx (3)