Català

modifica

beneïxen

  1. (occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de beneir.
  2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb beneir.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: be·ne·ï·xen (4)