Català

modifica

beneïxes

  1. (occidental) Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de beneir.
  2. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb beneir.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: be·ne·ï·xes (4)