Català

modifica

beneiguéreu

  1. (col·loquial balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de beneir.
  2. (col·loquial valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb beneir.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: be·nei·gué·reu (4)