Català

modifica

beneigueren

  1. (col·loquial balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de beneir.
  2. (col·loquial valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb beneir.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: be·nei·gue·ren (4)