beneigueres

Català

Verb

beneigueres

1. (col·loquial balear) Segona persona del singular (tu) del passat simple de beneir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb beneir.

Miscel·lània

• Síl·labes: be·nei·gue·res (4)