beneigueves

Català

Verb

beneigueves

(col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de beneir.

Miscel·lània

Síl·labes: be·nei·gue·ves (4)

Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=beneigueves&oldid=2385314»