Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /biˈaʃ/, occidental /biˈajʃ/
  • Rimes: -ajʃ
  • Etimologia: De l'occità antic biais ‎(«direcció obliqua»), d’origen incert, probablement de biaissar, del llatí bi- ‎(«doble», pejoratiu) i anxiari ‎(«inquietar-se, disgustar-se») amb el sentit conjunt de «apartar-se, desviar-se», segle XIV. Alternativament, del llatí biaxus ‎(«amb dos eixos de direcció»), o bé del llatí gal·lo-romànic *bigassius, del grec antic ἐπικάρσιος ‎(epikársios, «oblic»).

biaix m. ‎(plural biaixos)

  1. Manera obliqua de tallar una cosa.
  2. Diferència sistemàtica entre el valor de l'estimació d'un paràmetre i el seu valor real.
  3. (psicologia) Tendència natural d'una personalitat, tret distintiu.
    Ex.: biaix optimista, biaix de creença, etc.

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica